Can Tintorer : un complex miner d'època Neolítica al Baix Llobregat / M. Josefa Villalba, Lydia Gordo
Villalba Ibáñez, Maria Josefa


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1982-1983 (1983) , p. 57-62
Bibliografia.

La Població de la Mina 8 dins el context miner de Can Tintorer / Vàngelis Villar, Jordi Ruiz, M. Eulàlia Subirà
Villar, Vàngelis


En: 133887 La Cova de Can Sadurni i la prehistòria de Garraf : recull de 30 anys d'investigació ; Blasco, Anna; Edo, Manuel; Villalba, Maria Josefa (coord.).. Milano : Hugony Editore, 2011. p. 335-340

Les Mines neolítiques de Can Tintorer. Una relectura trenta anys després / M. Josefa Villaba, Manuel Edo, Anna Blasco
Villalba Ibáñez, María Josefa


En: 133887 La Cova de Can Sadurni i la prehistòria de Garraf : recull de 30 anys d'investigació ; Blasco, Anna; Edo, Manuel; Villalba, Maria Josefa (coord.).. Milano : Hugony Editore, 2011. p. 293-333

El Patrimoni mineralògic de Catalunya : dossier 3



En: Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica. Barcelona, núm. 36 (hivern 1997)
Bibliografia.

Conté: La mineria a Catalunya / Eusebi Casanelles ; La mineria de Catalunya en la tradició històrica / Jaume Perarnau i Llorens ; La indústria minera a la Catalunya Nord. Un patrimoni que s'ha de revaloritzar / Gràcia Dorel-Ferré ; Les mines prehistòriques i el Museu de Gavà / Mònica Blasco i Arasanz ; La mina de sal de Cardona. Per fi una realitat / Ton Vidal, Carme Mulet ; El Museu de les Mines de Cercs / Rosa Serra i Rotés ; Els museus de la mineria, un aprofitament dels espais degradats per les activitats mineres / Josep M. Mata-Perelló ; Les mines de Bellmunt del Priorat, un projecte que cal recuperar.

Projecte integral Mines prehistòriques de Gavà / Mònica Borrell, Josep Bosch, Josep M. Carreté, [et al.]



En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. quarta època, núm. 3-6 (abril 1995), p. 44-61 : il.

Las Sepulturas neolíticas del complejo de Can Tintorer y el modelo social de la población minera / María Josefa Villalba
Villalba Ibáñez, María Josefa


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 9 (1999) , p. 41-73 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Primer moviment de població testimoniat al massís de Garraf : abandonament de la cova de Sant Sadurní (Begues) i establiment de la seva comunitat a l'entorn de les mines de Can Tintorer a inicis del neolític mitjà recent. Una hipòtesi de treball cada cop més fefaent / Manuel Edo, Ferran Antolín, Pablo Martínez, [et al.]
Edo i Benaiges, Manuel


En: 162594 Els Moviments migratoris a les terres d'Eramprunyà : actes VIII Trobades de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà. Begues, 14 de novembre de 2015. Gavà : Centre d'Estudis de Gavà, 2016. p. 67-74 : il.

Bibliografia.

Investigación orientada a la conservación del patrimonio arqueológico / Juan Clavijo López
Clavijo López, Juan


[s.l.] : [s.n.], [2012]
1 recurs electrònic (31 p.)
Treball de recerca de Juan Clavijo orientat a la conservació del patrimoni històric. És un treball fet en el transcurs dels seus estudis de "Master en Métodos y Técnicas Avanzadas de Investigación Histórica, Artística y Geográfica", de la UNED. Bibliografia.

L'Educació des del museu. L'experiència del Museus i les Mines Prehistòriques de Gavà / Mònica Borrell, Josep Bosch, Josep M. Carreté, [et al.]



En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 8 (1995) , p. 229-233 (Comunicació) 

Homenatge a Alícia Estrada: l'arqueologia a Gavà / [textos: Ramón Álvarez, [et al.]



Gavà : Associació d'Amics del Museu de Gavà : Ajuntament de Gavà, 2009
189 p. : il. ; 23 cm (La Nostra gent, 5) 

Recull de treballs de diversos arqueòlegs sobre els resultats de les darreres excavacions a Gavà. Editat l'any 2009 per l'Associació d'Amics del Museu de Gavà amb motiu de l'homenatge tributat a Alícia Estrada.

La Minería en Gavá (Bajo Llobregat) durante el IV milenio a.C. / Josep Bosch Argilagós, Alicia Estrada Martín
Bosch i Argilagós, Josep


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà. vol. 1, núm. 1 (1996) , p. 265-270 : il. (Matèries primeres, tecnologia i cultura material) 
Referències bibliogràfiques. Inclou resum bilingüe castellà-anglès.

Durant la segona meitat del IV mil·leni aC les Mines Prehistòriques de Gavá van ser explotades per comunitats del Neolític Antic Evolucionat Postcardial. La seva explotació es va realitzar en simples estructures subterrànies, amb la finalitat d'obtenir variscita, i potser altres materials, en un marco econòmic i social no especialitzat.

Complejo minero de Can Tintorer, Gavà: geología y técnicas de explotación en el IV milenio / D. Gimeno, J. L. Fernández Turiel, M. J. Villalba, [et al.]



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà. vol. 1, núm. 1 (1996) , p. 259-263 (Matèries primeres, tecnologia i cultura material) 
Inclou resum bilingüe castellà-anglès.

Amb aquesta comunicació ee preten incidir en tres aspectes fundamentals per a la comprensió del Compleix Miner de Can Tintorer: l'evolució del procés geològic de formació del jaciment així com les seves característiques geològiques fonamentals, en segon lloc deixar ben clar que la variscita es el mineral cap el que està orientada tota l'explotació minera i en tercer lloc deixar ben clara la complexitat de les feines mineres.

Diversidad de estrategias alimentarias en el neolítico del Baix Llobregat / Assumpció Malgosa, R. Bardera, Maria Eulàlia Subirà i de Galdàcano, [et al.]



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà. vol. 1, núm. 1 (1996) , p. 115-122 : gràf. (Economia) 
Referències bibliogràfiques. Inclou resum bilingüe castellà-anglès.

L'aproximació a la dieta humana i a la utilizació dels recursos alimentaris en els jaciments neolítics de la comarca del Baix Llobregat s'ha realitzat mitjançant estudis antropològics (anàlisi de la composició elemental dels ossos, patologies i desgast dentari i patologia óssea) contrastats amb els estudis paleoecològics (antracologia, paleocarpologia i arqueozoologia). L'anàlisi conjunta de les dades apunta cap a una una diferenciació clara de l'alimentació en els jaciments en cova en relació als de la plana.

Datos antracológicos sobre la diversidad paisagística de Catalunya en el neolítico / María Teresa Ros Mora
Ros i Mora, M. Teresa


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà. vol. 1, núm. 1 (1996) , p. 43-56 : map., gràf. (Paleoambient) 
Referències bibliogràfiques. Inclou resum bilingüe castellà-anglès.

Mitjançant una sèrie d'anàlisis antracològiques de jaciments catalans, s­ofereix una aproximació a l'entorn vegetal que va caracteritzar el Neolític del nordest peninsular. L'estudi sincrònic i diacrònic de les dades permet abordar aspectes com la diversitat paisagística, la dinàmica d'evolució vegetal, l'impacte antròpic sobre el medi o les incidències del clima.

L'Aprofitament de recursos faunístics aquàtics, marins i litorals durant el Neolític a Gavà (Baix Llobregat) / Josep Bosch, Alícia Estrada, Núria Juan-Muns
Bosch i Planas, Josep


En: 107338 III Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, 2000. p. 179-185 : il., gràf

Bibliografia.

En aquest article estudiem les restes de fauna marítima i litoral (ictiofauna, malacofauna, tortuga i mamífers marins) procedents de reompliments arqueològics de les Mines Neolítiques de Gavà (Baix Llobregat). S'ha pogut determinar que aquesta fauna fou explotada en un moment de diversificació i equilibri en el conjunt dels recursos faunístics.

La Fauna de mamífers al Garraf i els seus voltants a través del registre arqueològic / Jordi Nadal Lorenzo
Nadal i Lorenzo, Jordi


En: 107338 III Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, 2000. p. 165-170

Bibliografia.

El treball presenta dades del mamífers apareguts en contextos arqueològics (jaciments amb presència humana) al massís del Garraf i rodalies. El marge cronològic estudiat abasta des del Paleolític mitjà (100.000-40.000 BP aprox.) hasta la edad moderna. Els resultats procedeixen d'estudis arqueozoològics publicats, així com també d'algunes anàlisis inèdites realitzades per nosaltres mateixos. Els resultats demostren una transformació de la fauna de mamífers al massís del Garraf i rodalies deguda a canvis climàtics del Pleistocè Superior i Final i dels inicis del Holocè, però també de la forta pressió antròpica ja en època prehistòrica. La principal conseqüència ha estat la desaparició quasi total de les diferents espècies de mamífers salvatges i la seva substitució per les races domèstiques.

La Mineria a la prehistòria i a l'època antiga al nord del massís de Garraf / Josep Bosh Argilagós, Alícia Martín Estrada
Bosch i Argilagós, Josep


En: 107304 II Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, 1998. p. 153-158: il., gràf

Referències bibliogràfiques.

Guia del Museu més gran de Catalunya.1 / Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni



Barcelona : Comissió de Cooperació de Museus Locals: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1999
248 p. : il. col. ; 25 cm

Conté:
- 110347   Museu de Terrassa.

El Neolític antic evolucionat a les Mines Prehistòriques de Gavà: noves aportacions del projecte Mines Prehistòriques / Josep Bosch Argilagós, Josep Maria Carrete Nadal, Alícia Estrada Martín, [et al.]



En: Pyrenae. Barcelona, núm. 24 (1993) , p. 57-77 : il.
Resum en català i francès.

La Venus de Gavá (Barcelona). Una aportación fundamental para el estudio de la religión neolítica del suroeste europeo / Josep Bosch Argilagós, Alícia Estrada Martín
Bosch i Argilagós, Josep


En: Trabajos de prehistoria. Madrid, núm. 51 (febrer 1994), p. 149-158 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en castellà i anglès.

Les excavacions arqueològiques a les Mines Prehistòriques de Gavà, explotades durant el neolític, han posat al descobert en l'interior d'un dels seus pous la Venus de Gavà. És una figura antropomorfa femenina de ceràmica, sobre la que s'han dibuixat les parts del cos i la seva ornamentació mitjançant decoració en relleu i esgrafiada amb pintura blanca incrustada. És l'única figura humana del neolític de la Península Ibèrica amb una morfologia i motius decoratius que permeten suposar-li un valor religiós relacionat amb el culte a la deessa de la fertilitat.